Al final va decidir l'errada de Víctor Valdés en l'encontre d'anada al Camp Nou a la Supercopa d'Espanta (3-2). En el primer clàssic de la temporada, després de remuntar un 0-1 advers, el Barça guanyava per 3-1, amb moltes possibilitats fins i tot d'augmentar la renda, quan el porter blaugrana va cometre una errada descomunal en perdre l'esfèrica, en un mal control amb el peu, davant Di Maria, que va marcar a porteria buida i va posar el seu equip en franquícia per guanyar el títol a poc que les coses al Bernabeu rutllessin una mica.
Amb aquest darrer gol encaixat, el pes de la remuntada al colosseu blanc es presentava com una llosa molt gran per al FC Barcelona. Estava obligat a no perdre: havia d'empatar o guanyar. El Reial Madrid en tenia prou amb una pírrica víctòria per obtenir el primer títol de la temporada.
Amb un Bernabeu ple a rebossar (lògic, el Camp Nou també ho estava una setmana abans) i amb ganes de guanyar al Barça (com aquest de guanyar al Madrid), la gesta no va ser possible. Valdés, malgrat allò que les cròniques puguin explicar, tampoc no va fer gaire res per impedir-ho. Una bona aturada a l'Higuaín, amb el peu, quan aquest havia arribat sol davant seu i dos gols encaixats, en els quals no va tenir culpa (en el segon, una mica).
En el primer gol, d'Higuaín, que havia tornat a arribar sol davant seu, la pilota li va passar per sota el cos, no li rebotar en els peus, quan si que, en una ocasió semblant, en Pedro no marcarà perquè Casillas no es va aixecar tant, va mirar per on anava l'esfèrica i aquesta no li va passar ni per sota ni per entre les cames. Senzillament la va aturar; o refusar si es vol.
En el segon gol, de Cristiano, aquest arriba sol, però com ha de controlar l'esfèrica, dóna temps a què Piqué es col·loqui sota els pals i en Valdès pugui ajustar la seva posició; el portugués xuta una mica malament la pilota, que hagués anat cap on era Piqué, i el porter blaugrana, en la seva desesperació, li desvia la pilota al costat contrari d'on era el central. El poc precís xut de Cristiano, malgrat estar en bona posició de dispar, era de bon aturar per un porter normalet. Segon gol madridista i eliminatòria gairebé sentenciada.
El Barça va jugar millor a la segona part, però li va mancar allò que abans se'n deia "mordiente", tant a darrera com al mig com a davant. Va ser una de les característiques dels blaugrana de mitja temporada de l'any passat (a partir del Mundialet de Clubs) i veig que continua en aquesta.
Malgrat aquesta manca d'empenta i de profunditat, després de l'inaudit gol de falta de Messi ben bé abans del descans, en el segon període el FC Barcelona va gaudir encara de quatre ocasions, dues ben bé al final del matx, quan ja no hi havia temps per fer res més.
En la primera, l'excel·lent acció de Pedro va ser ben aturada pel millor porter del món. En la segona, el mateix Pedro va xutar a porteria en comptes de passar-la al mig on arribava Messi (i en Casillas es va posar la sotana perquè la pilota no li passés per sota o pel costat, tal com pretenia el canari amb la seva acció). En la tercera Messi va tirar lleugerament desviat un bon tret amb característiques de gol; potser sense la pressió afegida de marcar hagués fet diana. I en la quarta, al lateral Montoya li va mancar trempera per marcar (tanmateix, Casillas no es va tirar al costat contrari com sol fer Valdés).
Analitzar allò que va ser l'encontre no és l'objectiu d'aquest post. La primera part va ser de domini local i el Madrid hagués pogut marcar algun gol més. La defensa del Barça va ser desastrosa, tant pel mig com pels laterals. A l'Higuaín se li van donar ocasions de marcar senzillament perquè estava sol, sense ningú que li fes ombra. I en Cristiano, en dues ocasions, va poder escapar-se i arribar sol. En una va provocar l'expulsió d'Adriano i en l'altra va marcar.
En el primer període el Reial Madrid va jugar millor, va recuperar molt ràpidament l'esfèrica, no va deixar passar gairebé del mig del camp als blaugrana i va anul·lar els seus jugadors clau i el joc culer. A més, la defensa barcelonista i en Busquets li van proporcionar les ocasions de gol que buscava. Sort que en Messi, en un dels pocs gols de falta que fa, va escurçar diferències i es va arribar al descans amb un injust 2-1.
En el segon període el marcador no es mouria. Malgrat les esperances que sempre hi ha que al final es pugui marcar un gol, el fet de no empatar a l'inici, després del descans, va tornar a ser clau. El Madrid va tornar a sortir fort i en el primer quart els blaugrana no van poder fer gaire res més que aturar el joc blanc. Després, a la darrera mitja hora el Barça va tornar a tenir l'esfèrica i el domini del joc, però li va mancar fer perill a davant, atacar més i amb profunditat.
Les quatre ocasions que va tenir després del descans no poden justificar el mal partit blaugrana al Bernabeu. Podríem dir que estaven obligats a fer-ho i les ocasions van venir més per errades defensives del Madrid que no pas conseqüència del bon joc culer i del seu joc d'atac.
Però no s'ha d'oblidar que el 3-2 al Camp Nou havia sentenciat gairebé el títol. I d'aquest resultat només hi ha un culpable, malgrat que a la premsa li costa reconèixer-ho. Avui al dematí llegia el Marca: en Casillas té un 9 de nota, que els internautes li pugen lleugerament, i en Valdés un 7, al qual els participants també li pugen la qualificació un parell de dècimes.
Bon debut de Song. Només un quart, però se li van veure coses. En Montoya, bé, malgrat haver de marcar el gran Cristiano. L'Adriano, fins la seva expulsió, no ho havia pas fet millor; a més, el canterà es va prodigar en atac i va tenir una bona ocasió de gol en la darrera acció del matx. L'Alba, molt normalet, correcte, sense destacar. En Piqué, en Mascherano i en Busquets, fluixets. En Xavi es fa gran; li costa mantenir el ritme i físicament els rivals el superen bé. Iniesta, millor, amb una sèrie de grans detalls tècnics, com sempre; però poca presència a davant. En Messi, irregular; va perdre moltes pilotes, però va marcar un bon gol de falta i va estar a punt de donar el títol al Barça en la penúltima jugada del partit. En Pedro, molt bé, dels millors blaugrana. L'Alexis, inexistent. I en Tello, que va sortir a manca de nou minuts per al final, es va mostrar molt nerviós i una mica descentrat.
No se sap la incidència que la lesió d'Alves pot haver tingut en l'actuació del Barça. La seva absència va provocar un canvi defensiu que es va notar massa. A l'Adriano se'l va veure nerviós, com desubicat, i l'Alba tampoc fa res d'important. Potser amb la presència del brasiler, ja ben acostumat a marcar Cristiano, tot plegat hagués estat diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada