3-2 i favorit el Barça per a la Supercopa espanyola.

Finalment, 3-2 contra el Reial Madrid en el primer partit de la Supercopa d'Espanya al Camp Nou. És un resultat just, que, tanmateix, pot ser suficient al Bernabeu si no es perd.
El que va agradar més de l'encontre va ser la clara superioritat del conjunt blaugrana sobre el blanc en la major part de l'encontre. A la primera part, el Madrid ni la va veure. I a la segona va jugar millor, però no va fer perill. Crec que en tot el partit va tenir una mitja ocasió solament i va fer dos gols. El màxim d'efectivitat possible.
Per part del Barça, dos defectes: la greu errada de Valdés en el segon gol madridista i el poc perill que va fer en el primer període quan va tenir sempre la pilota.
El tema de Valdés ja comença a ser greu. Ha guanyat el premi Zamora al porter menys golejat de la Lliga; però el seu mèrit és que és el menys xutat. Que li facin pocs gols és merit del conjunt i del joc que desplega l'equip. Normalment, en molts encontres, un xut, un gol; com a màxim, de cada dos, n'entra un. I de parades meritòries, poques, malgrat que la premsa se'n cuidi d'exaltar-les al màxim. El porter que para és en Casillas, que és el titular indiscutible de la selecció per mèrits propis, el millor porter del món per tota la premsa especialitzada, jugadors i tècnics i peça bàsica en el seu equip, el Reial Madrid, a la mateixa alçada que el supergolejador Cristiano Ronaldo. Crec que si als aficionats merengues se'ls donés a escollir entre Cristiano i Casillas com a titulars, la majoria escolliria al porter de Móstoles. No perquè sigui molt apreciat, sinó perquè és molt bo i a cada partit fa aturades meritòries encara que li xutin només tres o quatre vegades. I a la selecció fa igual; que a la Roja els rivals tampoc xuten gaire a porteria.
Segons les estadístiques de la Guía de la Liga 2013, de Marca, la temporada 2011-12 en Valdés va intervenir en 125 ocasions, en va aturar 65, en va bloquejar 41 i en va refusar 19, en els 35 encontres de Lliga que va jugar i va rebre 28 gols. En Casillas, 165 intervencions, 83 aturades, 45 bloquejades i 37 aturades, 37 encontres disputats a la Lliga i 31 gols encaixats. Allò que dèiem: en Valdés és el porter a qui se li xuta menys, no és el que para més.
Seguint amb les estadístiques del llibre suplement de Marca: Juan Pablo, de l'Sporting, és el porter que va intervenir més, en 273 ocasions, va aturar 150 pilotes, en va bloquejar 80 i en va refusar 35. La meitat dels porters de la Lliga espanyola van intervenir en més de dues-centes ocasions.
La veritat és que fa temps que em molesta que encaixi tants gols amb pocs xuts, alguns d'ells totalment aturables; més ben dit, que molts porters de la primera divisió espanyola aturen sense cap problema, jornada darrera jornada.
L'altre problema és el poc perill que l'equip blaugrana va fer a la primera part malgrat tenir la possessió de la pilota i el domini del joc davant un rival que no va donar la cara en aquest període. És un dels problemes del Barça del tiqui-taca: si no juga amb prou agressivitat, amb ganes, buscant el contrari i cercant la profunditat, amb rapidesa i eficàcia, sol fer un joc de rondo poc efectiu de cara a porteria.
És cert que si té la pilota no rep gaires ocasions de gol, però aleshores, en no jugar tan avançat, cada pèrdua de pilota provoca un ai! al cor, molts disgustos i més d'un gol. En canvi, quan fa el joc agressiu i avançat, buscant la porteria contrària i el gol de manera descarada, les pèrdues de pilota no són tan greus ja que hi ha temps i espai per recuperar-la, com normalment sol passar, que es recupera en un moment abans que el rival arribi a la tercera passada.
A la segona part, malgrat un lleuger domini madridista en els primers vint minuts (sense perill de cara al gol), a continuació vam veure el millor Barça de la nit: ràpid, agressiu i golejador.
El primer gol de Cristiano va ser pura anècdota: errada de Busquets en el marcatge i en el salt (Cristiano no va saltar ni gairebé rematar) i immobilitat de Valdés en un remat fluix de cap a uns set-vuit metres de distància i no gaire lluny d'on estava. Diuen manca d'estatura en els jugadors del Barça. Va ser l'única ocasió en què els madridistes van rematar a porta; no van fer-ho ni de cap, malgrat els centres que van arribar a fer.
El gol de Pedro en fora de joc tampoc mereix massa comentaris, perquè després el Barça es va imposar clarament i va marcar el tercer gol; i hagués pogut fer el quart si Messi arriba a estar encertat en una de les ocasions claríssimes que va tenir. A la jugada següent, greu errada de Valdés amb la pilota controlada, que va permetre que Di Maria li robés i marqués a porteria buida. La veritat és que es veuen pocs gols d'aquests; ni un a la temporada. Hem de recordar que anys endarrera en Valdés era un especialista en aquest tipus d'errades.
Tanmateix, crec que el Barça, vist el joc d'ambdós equips en el partit d'anada, és el clar favorit per fer-se amb el primer títol de la temporada. El resultat és enganyós: el 3-2 podria haver estat clarament un 4-1, pot ser més just pels mèrits i el joc dels dos conjunts.
El partit es va jugar amb més esportivitat que en els altres de la temporada passada. L'Alonso es va passar una mica, en Pepe no hi era i en Mourinho es va mantenir en un segon pla. Si el Barça guanya el títol al Bernabeu crec que quedaran una altra vegada desenmascarats i retratats. N'estic segur. Ells són així. Encara ara són incapaços de reconèixer una cosa ben palesa a nivell mundial i que ningú qüestiona: la supremacia del Barça i el reconeixement del gran futbol que practica. Tal com va dir Vilanova, aquest Barça, més que pels seus títols, serà recordat pel seu joc; i això només ho han aconseguit tres o quatre equips en la història del futbol mundial.
Un altre detall. En Vilanova se n'ha adonat que l'Iniesta i en Tello és millor que no juguin a la mateixa banda. L'Iniesta vol espais curts, acostar-se als defenses, que no quedin espais, i allà, amb els seus moviments, amb les seves fintes, li és relativament fàcil superar-los. En canvi, en Tello necessita distàncies, camp i espais, i que la defensa no estigui ni massa junta ni aplegada. Els dos estils són lleugerament contradictòris. És per això, suposo, que quan han de jugar junts, en Tello passa al cap de poc a la banda dreta. Va fer-ho contra la Reial Societat i contra el Reial Madrid.
Al Barça li manca gol. Només té en Messi. Si en Villa es recupera, si en Pedro torna a brillar i si en Tello acaba d'explotar, no hi haurà problemes. Si no, ens podem trobar com l'any passat: que el segon màxim golejador blaugrana assoleixi uns números globals relativament ridículs i el tercer i el quart igual. L'Alexis és un lluitador, no un golejador; s'haurà de veure si acaba d'explotar les condicions que té. I en Cuenca és com és; bon jugador, tècnic, amb control de la pilota, de tiqui-taca, però poc agressiu i amb poc gol.