He esperat quatre dies a fer la tercera part del balanç del FC Barcelona de l'any 2012 per saber el resultat dels premis que es van donar ahir dilluns, al vespre, a Zuric, amb motiu de la gala per al lliurament de la Pilota d'Or de la FIFA del darrer any.
El FC Barcelona, i la Lliga espanyola, van ser els grans triomfadors de la nit del futbol. Els tres nominats per a la Pilota d'Or (Cristiano, Iniesta, Messi) i els onze integrants de l'equip ideal (Casillas; Alves, Piqué, Ramos, Marcelo; Alonso, Xavi, Iniesta; Cristiano, Falcao, Messi) juguen en el campionat espanyol: cinc en el FC Barcelona (Alves, Piqué, Xavi, Iniesta, Messi), cinc més en el Reial Madrid (Casillas, Ramos, Marcelo, Alonso, Cristiano) i el darrer (Falcao) en l'Atlético.
El domini del Barça en aquesta mena de premis, com en altres, és abassegador i des del primer any triomfant (temporada 2008-09) té molts jugadors del seu planter en l'equip ideal i en les llistes dels tres millors futbolistes per ser elegit el millor jugador del planeta en el trofeu de més prestigi en el món del futbol.
Enguany Messi ha guanyat la seva quarta Pilota d'Or, fet que el consagra com el millor jugador de tots els temps en aquest tipus de premis. Mai fins ara cap jugador ho havia aconseguit. Cruiff, Platini i Van Basten l'havien obtingut cada un en tres ocasions, però cap n'havia aconseguit fins ara quatre. Pelé no en té ni un perquè en el seu temps aquests premis només eren per als futbolistes que jugaven a Europa. I Di Stéfano, un dels altres grans jugadors de la història del futbol, només en va aconseguir dos (1957, 1959) perquè va arribar al Reial Madrid al 1953 (nascut al juliol de 1926, aleshores tenia 27 anys) i la Pilota d'Or es va donar per primera vegada l'any 1956.
Passaran molts anys per tal que un jugador torni a guanyar quatre Pilotes d'Or. A més, Messi ha aconseguit els quatre de manera consecutiva. Abans d'aquests quatre premis, anteriorment, al 2008 havia estat escollit en segon lloc; i al 2007 en tercer lloc, quan només tenia 20 anys. Ara en porta sis de consecutius a l'elit dels tres millors jugadors del món i formant de l'equip ideal de la FIFA.
Als seus 25 anys (en farà 26 el proper juny) encara pot aconseguir més trofeus i més premis, cosa que el converteix en un jugador inimitable i que té a l'abast tots els records del món. Cada partit que juga, cada temporada, estableix nous records i, si continua a aquest nivell, tots les marques estaran encapçalades pel seu nom.
Mercès a ell estem vivint moments històrics i segurament al segle XXII es continuarà parlant de les gestes assolides per aquest futbolista fora de sèrie. Messi passarà a ser una llegenda i les persones que l'hauran vist jugar podran dir sempre això, que l'han vist jugar, i podran explicar tot allò que feia dins un terreny de joc. Fins i tot, amb el temps, les seves jugades i els seus gols es mitificaran i pujarà als "Olimps" del futbol.
Parlar, discutir, de si és el millor jugador de la història és un debat bastant inútil i que farà que segurament no es pugui arribar a un acord prou consensuat perquè el futbol ha variat molt i ha passat per tantes etapes que ara mateix ja no és el mateix esport que es practicava, per exemple, fa cinquanta o seixanta anys endarrere. Tanmateix, amb l'edat que té Messi tot fa pensar que quan acabi la seva carrera esportiva ningú dubtarà que realment ha estat el millor futbolista de la història.
Els seus 320 gols actuals (289 amb el Barcelona en 356 encontres i 31 amb la selecció argentina en 76 partits) en les seves primeres nou temporades i mitja en el futbol professional es veuran augmentats en els propers anys ja que, si no hi ha cap lesió de gravetat o cap fet estrany, encara li deuen quedar uns deu anys per jugar a futbol a les màximes categories i anar fent més gran la seva llegenda. Per dir-ho d'alguna manera està a l'equador de la seva carrera futbolística.
El seu promig golejador fa esfereir. Dóna un promig de 0,74 gols per encontre. Però és que en les dues darreres temporades i en l'actual ha sobrepassat llargament aquest percentatge. A la temporada 2010-11 el seu promig golejador va ser d'1,22 gol per partit i a la passada, la del 2011-12, el va augmentar a 1,33. En la d'enguany, a la Lliga, en divuit encontres ha marcat 26 gols, cosa que fa 1,44 gols per partit. La temporada passada va batre un nou record golejador en el campionat espanyol en marcar 50 gols; a l'actual tot fa pensar que batrà el seu propi record.
El fet de què Messi no hagi guanyat cap títol mundial amb la seva selecció no és prou argument per treure-li mèrits. A la llista dels quatre grans jugadors de la història fins la seva explosió (Pelé, Di Stéfano, Cruiff i Maradona) n'hi ha dos, Di Stéfano i Cruiff, que no van guanyar cap mundial ni cap europeu (o equivalent) amb les seves seleccions; i Maradona només va guanyar dos scudetto (1987 i 1990) amb el Nàpols a Europa i cap Champions amb els seus clubs; només una Copa UEFA amb l'equip italià. Llevat del Mundial de 1986 el palmarès de títols com a professional de l'astre argentí és més aviat mins.
Per posar un altre exemple: Di Stéfano no va arribar a disputar mai cap partit d'un Mundial; però va guanyar cinc Copes d'Europa consecutives, les cinc primeres edicions, i vuit Lligues espanyoles en les onze temporades que va estar a l'equip blanc.
L'únic jugador que potser pot disputar a Messi el mèrit de ser el millor jugador de la història és el brasiler Pelé. Al mític "O Rei" l'avalen 1.283 gols en 1.367 partits com a professional (amb un promig de 0,94 gols per encontre), tres Mundials amb Brasil (1958, 1962 i 1970; encara que en el del 1962 només va poder disputar el primer partit en lesionar-se i ja no poder tornar a jugar en tot el campionat), 6 campionats del Brasil, dues Copes Libertadores i dues Copes Intercontinentals de clubs; a més, d'un gran futbol, admirat a tot el món, i uns quants títols i premis més, ja de no tanta importància. Messi encara té molts anys per endavant per acabar de superar-lo totalment i acabar amb el debat.
Els premis que els jugadors del FC Barcelona han guanyat en la gala d'ahir per al lliurament de la Pilota d'Or del 2012 no fan res més que confirmar que s'està davant potser del millor equip de la història del futbol. I no ho és solament pel seu palmarès de títols i de premis, si no també per l'estil de joc que desenvolupa, admirat arreu del món. El Barça s'ha convertit en un model futbolístic per a tothom, tant pel que fa al futbol que desenvolupa com als seus valors morals i a la gestió que està fent de la pedrera, que està donant molts jugadors per al primer equip.
El seu futbol, el famós tiqui-taca, fa anys que és lloat per la premsa mundial i premiat en les diverses convocatòries i certàmens que s'organitzen arreu del món. Aquesta generació de futbolistes ha assolit segurament quelcom impossible de repetir. I no solament amb el seu club, sinó també amb la selecció en la qual juguen, Espanya, amb la qual ja han aconseguit dos títols europeus (2008, 2012) i un Mundial (2010), els tres de manera consecutiva. I ara mateix és una de les màximes favorites, juntament amb Brasil, l'amfitriona, per assolir el proper, el Mundial del 2014, d'aquí un any i mig.
Pel que fa al futur d'aquesta plantilla i del Barça a les properes temporades s'ha de comentar, tal com vaig escriure dos articles més avall, que l'equip s'ha anat renovant paulatinament. Tanmateix, les peces bàsiques, no; continuen sent les mateixes. I per edat i lògica aviat arribarà l'hora de l'adéu a dos dels grans protagonistes d'aquest conjunt: Xavi i Puyol.
Per a Carles Puyol, el capità culer, sorgit de la pedrera, aquesta és la catorzena temporada en la plantilla del primer equip. Nascut 13 d'abril de 1978, té 34 anys i d'aquí tres mesos en farà 35. Per la seva part, Xavi Hernández, nascut el 25 de gener de 1980, en té 32 i d'aquí pocs dies en complirà 33. De la pedrera, també porta tota la vida en el club i aquesta és la seva quinzena temporada en el primer equip (des del 1998-99, en què va debutar amb Van Gaal com a entrenador).
Però hi ha alternatives a aquests dos grans jugadors. En la posició de Xavi la substitució, que es farà de manera gradual, està a casa mateix. Per a les tres posicions del mig del camp actualment hi ha: Busquets (24 anys), Xavi (32), Iniesta (28), Cesc (25), Thiago (21) i Song (25), més el bon futur que ara mateix presenta Sergio Roberto (20). Jonatan Dos Santos (22) sembla que no compta per als tècnics. Amb els que s'ha esmentat abans són suficients i prou joves per anar cobrint la baixa del terrassenc i la resta de posicions del mig del camp. A més, sempre es pot fitxar algú de fora o pot sorgir una nova perla de la pedrera blaugrana.
Per al recanvi de Puyol la situació no és tan clara i segurament que s'haurà de recórrer al fitxatge d'alguna figura, ja sigui internacional o espanyola. En l'encert de la tria hi haurà el fet que s'hagi de patir menys, o més, en el moment de la transició i del canvi per quan arribi el moment de la retirada del noi de la Pobla.
Per a les altres posicions de l'equip, tal com vam comentar en el post anterior, hi ha prou jugadors com perquè es pugui continuar rendint al màxim nivell i continuar assolint títols.
A la porteria hi ha Valdés (amb 30 anys, 31 d'aquí una setmana, al proper 14 de gener). Com a recanvis per al d'Hospitalet tot fa pensar que s'haurà de fitxar un porter de fora, de garanties, ja que Pinto és molt veterà (37 anys) i els actuals porters del B (Oier i Masip) potser no tenen prou categoria per al primer equip del Barça.
Per a la defensa tot fa preveure que, si no es confia prou amb el jove Bartra, s'haurà de fitxar un central de categoria, reconegut internacionalment, si és que mentrestant no n'ha sorgit un altre de la pedrera amb prou garanties. Les altres posicions defensives, de moment i per als anys següents, semblen ben cobertes: Alves (29), Montoya (21), Adriano (28), Alba (23), en els dos laterals; Piqué (25), Mascherano (28), Bartra (21), en el centre. Abidal, per temes de salut, prou coneguts, i d'edat (nascut el juliol de 1979, té 33 anys, camí dels 34), té poc trajecte per davant a la plantilla blaugrana.
Pel que fa al mig del camp, ja he comentat més amunt, que és una de les zones més ben fornides del conjunt i, a més, també és on la pedrera blaugrana ha donat sempre els millors resultats. Pot acabar d'omplir aquestes posicions el fitxatge d'algun jugador forani que destaqui i que faci falta per allò que pugui aportar de diferent al conjunt i/o la tornada d'algun jugador pròdig (com podria ser l'espanyolista Verdú; i com abans d'ell havien estat Piqué, Cesc o Alba). No cal comentar que el mig del camp és essencial en la línia de flotacíó del sistema de joc del conjunt culer.
I a la davantera, Messi (25), Pedro (25), Alexis (24), Villa (31), Tello (21) i Cuenca (21) asseguren un bon present. L'eclosió definitiva d'un jugador com Tello o el fitxatge del brasiler Neymar consolidarien notablement aquestes posicions més avançades i augururien uns anys més d'esplendor blaugrana.
Neymar té tots els condicionants per succeir Messi com a millor futbolista del món en els propers anys. El fet que jugui a Europa i en un gran equip podria ser bàsic en la seva progressió. Al Camp Nou seria molt ben rebut ja que jugadors com ell són els que agraden a la parròquia blaugrana i juntament amb Messi formarien un tàndem increïble i per anys donada la joventut d'ambdós (el brasiler té 20 anys i el proper 5 de febrer en farà 21, mentre que l'argentí en té 25, camí dels 26, al juny).
La seva compenetració i que puguin jugar en el mateix conjunt sense problemes dependrà d'ells mateixos i de l'entrenador, de la seva capacitat perquè ambdós puguin desenvolupar el bon futbol que porten a dins i no hi hagi rivalitats ni incomptabilitats estranyes.
En el futbol només es juga amb una pilota i ambdós la volen i la necessiten. També, ambdós voldran tirar les faltes i els penals i ser protagonistes. Això pot portar a rivalitats, malentesos i conflictes que podrien perjudicar el seu rendiment i al del conjunt en general.
L'entrenador ha de trobar el sistema, la manera, en què l'argentí i el brasiler se sentin prou a gust i donin el rendiment que s'espera d'ells. No serà fàcil. Tanmateix, molts equips han tingut grans figures que s'han hagut d'adaptar a les circumstàncies. Per exemple, el Reial Madrid té en Cristiano i en Benzema i bé que rendeixen ambdós a un bon nivell. I abans havia tingut Di Stéfano i altres grans jugadors, com Puskas i Gento (i d'altres: Rial, Kopa, Didí, etc.); i bé que van jugar junts i durant moltes temporades donant un gran rendiment. Igualment que la selecció brasilera campiona del 1958 i del 1962 (Pelé, Garrincha i altres fenòmens) i del 1970 (Pele, Tostao, Jairzinho, Rivelinho). O en el mateix Barça actual on juguen les grans estrelles del futbol actual (Messi, Iniesta, Xavi); o com havia passat, fa poc, en el Barça de Ronaldinho i Eto'o.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada