El terrorisme internacional. Al-Qaida.

El terrorisme és un fenomen històric antic, divers i complex. La definició d’aquest concepte ha comportat certs problemes, ja que depèn molt de la posició ideològica i política de qui el planteja. Fins i tot l’ONU encara no ha estat capaç d’elaborar una definició de validesa universal que sigui acceptada per tots els estats membres.
No obstant això, la majoria de definicions que intenten explicar aquesta qüestió incideixen que es tracta de formes de violència que s’exerceixen sobre la població civil amb l’objectiu d’atemorir-la per aconseguir uns objectius polítics o ideològics.

L’aparició del fenomen terrorista se sol manifestar sempre en un context determinat per dues circumstàncies: la presència d’una minoria fanatitzada contrària al sistema polític vigent i disposada a matar per canviar-lo, i l’existència d’una asimetria de forces militars i/o policials. Aquesta gran diferència de recursos impedeix que el conflicte adquireixi la forma tradicional d’una guerra.
Per analitzar el terrorisme, cosa que no significa justificar-lo, cal conèixer els possibles factors que n’expliquen l’aparició. No convé oblidar, però, que aquest fenomen és complex i que cada grup terrorista presenta peculiaritats pròpies. Entre aquests factors podem assenyalar:

- El factor ideològic, que ha estat considerat fonamental. Els processos d’adoctrinament ideològic o religiós resulten claus per comprendre la motivació del grup terrorista, especialment quan aquests grups es desenvolupen en un context acrític o fanatitzat.
- L’existència d’un marc social i econòmic deprimit ha estat un altre element afavoridor del fenomen terrorista. Però té una importància secundària, ja que, en general, la majoria dels dirigents terroristes provenen de les classes mitjanes o altes. Més que la pobresa en si, hi ha influït la manca de perspectives i les injustícies socials, que afavoreixen la captació de membres per part de les organitzacions terroristes.
- L’existència de conflictes previs o de greuges històrics, reals o imaginaris serveix per justificar, als ulls dels membres del grup, la utilització de mitjans terroristes per combatre els qui són els causants hipotètics.
Finalment, l’absència de democràcia i llibertats afavoreix l’aparició d’aquests grups, perquè es dificulta la possibilitat de contrastar idees. Al mateix temps, la manca d’opcions polítiques lliures serveix per justificar l’ús de la violència com a mètode de canvi polític. No obstant això, també hi ha molts grups terroristes en països democràtics.

Malgrat que ha estat en les darreres dècades quan aquest fenomen ha assolit més rellevància per l’espectacularitat d’algunes accions i pel nombre elevat de víctimes que ha provocat, el terrorisme no és recent. La pràctica de l’assassinat del suposat enemic fora del camp de batalla i per sorpresa és summament antiga. I hi ha molts exemples històrics de grups polítics o religiosos que van utilitzar mètodes que avui serien qualificats de terroristes.

La primera manifestació moderna del terrorisme va aparèixer de la mà de sectors anarquistes europeus. Entre finals del segle XIX i principis del XX alguns anarquistes que van provocar atemptats terroristes a Espanya, Itàlia, Rússia, els Estats Units o França. La majoria d’aquests atemptats anaven dirigits contra personalitats polítiques (reis, polítics, empresaris o militars), però altres vegades es va atemptar contra actes socials multitudinaris: processons, desfilades, la borsa, teatre, etc.
En la dècada dels seixanta i setanta del segle XX van reaparèixer a Europa nous grups que van utilitzar el terrorisme com una arma política. La majoria obeïen a dos tipus de motivacions: reivindicacions de tipus polític protagonitzades per l’extrema esquerra (com les Brigades Roges italianes o la Fracció de l’Exèrcit Roig, a Alemanya) i reivindicacions de tipus nacionalista (com les del grup IRA a Irlanda del Nord o l’FNLC de Còrsega).
Alguns grups reuneixen les dues motivacions. És el cas d’ETA a l’Estat espanyol, que manté una reivindicació nacionalista i una ideologia d’extrema esquerra. Paral•lelament va sorgir, en la mateixa època, un terrorisme protagonitzat pels palestins en la lluita contra Israel. Aquests esdeveniments van servir per difondre l’ús del terrorisme com a instrument polític, atesa la notorietat i la difusió mundial que van tenir aquestes accions.

La desaparició dels blocs militars després de la caiguda del comunisme semblava anunciar l’inici d’una etapa de relativa tranquil•litat mundial. Però es va tractar d’un miratge. Als anys noranta van aparèixer els primers avisos que s’estava gestant una nova forma de conflicte. La novetat va consistir en el fet que un dels contendents no era un estat, sinó una organització formada per individus de procedències variades i que només tenien dos elements en comú: la fe islàmica fanatitzada i l’oposició a tot el que representava Occident. Aquesta organització es va anomenar Al-Qaida.
El sorgiment d’Al-Qaida va conformar el que s’ha anomenat terrorisme internacional o també terrorisme islamista. Podem definir aquest tipus de terrorisme en funció de dos criteris fonamentals: té la clara intenció d’atacar les bases del poder de l’àrea geopolítica dominant a escala mundial –i Occident, el capitalisme...- i ha estès les activitats per diversos països i espais geopolítics.

L’organització d’Al-Qaida es va originar a finals dels anys vuitanta a l’Afganistan, on, amb finançament i assessorament nord-americà i saudita, va servir per combatre els soviètics. Des d’allà es va expandir per altres països musulmans, com el Sudan, i va centrar les bases principals una altra vegada a l’Afganistan, quan aquest país era governat pels talibans.
Els elements més importants de la seva actuació i del seu pensament es poden resumir en els punts següents:

- La doctrina religiosa d’Al-Qaida s’inscriu dins un moviment religiós islàmic anomenat salafisme. Aquesta doctrina considera que l’Islam de la majoria de musulmans està contaminat per la idolatria i que cal tornar a la puresa de la primera generació de musulmans. La mitificació d’aquest moment inicial de la història de l’Islam els fa pensar que ells van interpretar encertadament el missatge de Déu.
- Una visió d'Occident com a origen del mal i de la idolatria. D’Occident prové la secularització i, de la seva aliança amb el sionisme, l’ocupació de terra musulmana. De fet, la utilització del problema palestí per legitimar els actes terroristes és constant en els missatges dels grups que conformen Al-Qaida.
- Com a conseqüència de tot l’anterior, Al-Qaida crida a la gihad, entesa aquí com a lluita armada, contra Occident.
- També és característica l’acceptació del suïcidi com a part de la lluita. Encara que l’Islam condemna el suïcidi, diverses fàtues han pretès assimilar la figura del suïcida amb el màrtir. Aquesta arma té una efectivitat terrorífica.
- Sens dubte, és un moviment antisistema (anticapitalista, antioccidental...), però no té cap projecte econòmic i polític per al futur.
- Ha sabut utilitzar els avantatges de la globalització i de les noves tecnologies per organitzar les xarxes i difondre els missatges.
- Busca provocar atemptats massius, generalment entre la població civil, per assolir el màxim de publicitat i presència als mitjans de comunicació.

Des de la dècada dels noranta del segle XX s’han anat succeint diversos atemptats que s’han pogut atribuir a aquest tipus de terrorisme.
En un proper post: Els atemptats principals d'Al-Qaida i els seus efectes.