Dietari del viatge a Berlín (1).

1r dia: dimarts, 22-febrer-2011

- Trobada a l’estació d’autobusos de Girona a les 06.00 del matí i sortida en autocar es fa sobre l’horari previst. Han vingut bastants pares-mares a acompanyar els seus fills-filles. Els autocars (dos, un de gran i un de més petit) surten a les 6.07h del matí en direcció a Barcelona. Es fa una aturada curta (d’uns deu minuts) a l’estació de serveis de Moncada, per fer les necessitats i estirar les cames. S’arriba a l’aeroport de Barcelona, terminal 2T “C”, cap a les 8.30h. Trobada amb la guia de l’agència de viatges, Imma Teixidor. Facturació de l’equipatge i adquisició de la targeta d’embarcament. Després, una horeta d’espera a l’aeroport que s’aprofita per esmorzar, parlar, descansar...
- Abans de les 10.00h s’inicien els tràmits per pujar a l’avió. Nova presentació de documents d’identitat, passaports i autoritzacions; i passar per l’escàner de metalls, on s’ha de dipositar en una safata el rellotge, cinturons, màquines fotogràfiques... Es passa sense cap problema important. I es va cap a l’avió. A l’hora prevista (10.40h) l’avió comença a moure’s, però fa un llarg recorregut per les pistes de l’aeroport de Barcelona. Finalment, uns quinze minuts després, s’enlaira definitivament rumb a Berlín.

- S’arriba a Berlín, a l’aeroport de Schönefeld, a l’hora prevista (13.20h), ben puntual, després d’unes 2h 20m de vol efectiu. Per la megafonia de l’avió s’avisa que a Berlín, a aquesta hora del migdia, s’està a -6ºC. Recollida d’equipatge i trasllat al Hostel, també en dos autocars. S’arriba al Hostel, a la zona de Warschauer Platz, a les 14.45h. Es fa el repartiment d’habitacions (els grups ja s’havien fet abans) i tothom puja cap a les habitacions. En aquests moments en Joan Frias, el professor que ara viu a Berlín i amic d’en Josep Maria Sabadí, arriba al Hostel. Ens acompanyarà durant tota l’estada a Berlín i serà de gran utilitat, ja que, a més de conèixer molt bé la ciutat, parla molts idiomes, entre ells l’alemany a la perfecció.

- A les 16.00h es queda per fer les primeres visites a la ciutat. En aquest interval de temps els
alumnes, a més de portar l’equipatge a les habitacions, han de dinar. En el repartiment d’habitacions, hi ha un petit problema, però de difícil solució. Finalment, es resol afegint un llit més en una habitació de sis nois; ara seran set. La distribució d’habitacions queda d’aquesta manera:
- 40 noies, distribuïdes en 4 habitacions de 6 llits i 4 habitacions de quatre llits;
- 25 nois, distribuïts en 3 habitacions de 4, una de 6 i una altra de 7.
- Els quatre professors i la guia tenen habitacions individuals; en Joan Frias anirà cada dia a dormir a casa seva, al pis que té llogat a Berlín.

- A causa del problema de les habitacions, la sortida es retarda una mica, ja que ni els professors ni els 7 nois afectats no poden sortir a menjar fins passades les 15.30h. Finalment, un cop ja tots concentrats, se surt del Hostel cap a les 16.30h per tornar cap a les 19h. Es decideix fer canvis en la sortida programada de la primera tarda. Prop del Hostel, hi ha el fragment més llarg (1.300m) i més ben conservat del Mur de Berlín, l’anomenat The East Side Gallery, al costat del riu Spree. El 1990 aquest fragment del mur es va dividir en parcel•les que es van assignar a 118 artistes de 21 països perquè les pintessin. Potser el més famós de tots sigui el Bruderkuss (Petó Fratern), protagonitzat per Breznev i Honecker, obra del pintor moscovita Dimitrij Vubrel. Per a una ampliació de la informació sobre el Mur de Berlín, llegiu el darrer apartat d’aquest llibret.
- Es fa tot el recorregut fins a l’estació d’Ostbahnhof, on hi ha un centre comercial. Es deixa mitja hora lliure als alumnes. Mentrestant, en Joan Frias i una professora s’han desplaçat fins a uns grans magatzems que hi ha a la vora per mirar el tema de les tovalloles. I és que hem tingut una sorpresa en arribar al Hostel: no hi havia tovalloles. Sigui per una errada o manca d’entesa, però cal solucionar la situació. Ambdós tornen i informen que hi ha bones tovalloles a 3€ (també hi havia la possibilitat de llogar tovalloles al Hostel). Ens traslladem al centre comercial (a menys de deu minuts de temps). Es deixa una mica més de mitja hora per comprar i recórrer el centre comercial. Es compren una gran quantitat de tovalloles.

- A Berlín hi ha dues estacions centrals de tren: a l’oest Berlin-Zoo i a l’est Berlin-Ostbahnhof, construïda el 1842. Es va reconstruir el 1998 i, en una costosa operació, la van convertir en un centre comercial important, amb un hotel de luxe inclòs, en el qual no s’hi pernocta per menys de 100€. A Berlín, les estacions de tren i algunes de metro es converteixen en centres comercials o zones de petits comerços perquè a la superfície fa massa fred i la gent no hi camina gaire. Per això es pot veure que en una bona part de la ciutat (principalment de l’oest) no hi ha botigues. Et pots passar llargues estones caminant sense trobar-ne gairebé cap. Les zones comercials solen ser a sota, protegides de les inclemències del temps i de les temperatures baixes.
- Una vegada tots reunits a les 18.15h, desfem el camí en direcció al Hostel i tornem a passar per davant del Mur de Berlín que ja havíem vist abans, The East Side Gallery. Ara el sol ja ha desaparegut, és de nit i les temperatures són molt baixes. El retorn es fa en un ambient molt fred, però la gent va ben abrigada. Arribem al Hostel a les 18.45h. Temps lliure fins a les 20.00h per sopar. La gent aprofita per descansar, alguns van de compres (hi ha un Lidl, molt a prop del Hostel) i bastants més van a la piscina climatitzada (amb una aigua tèbia freda) i a la sauna del Hostel (estava ben plena quan vaig baixar-hi).

- A les 20.00h tothom està concentrat al restaurant per sopar. Ens distribuïm en una dotzena de taules, de nombre variat cadascuna d’elles (d’entre 4 i 10 persones). El primer sopar consisteix en: crema de pastanaga, pollastre amb patates, flam especial (blanc, amb diverses substàncies) acompanyat de crema de gerds. Per beure, aigua. S’aprofita sempre al moment de sopar per informar els alumnes d’allò que es farà a la nit, de l’hora que es passarà a despertar-los (no hi ha telèfons a les habitacions; s’ha de trucar a la porta de cada una), de l’horari d’esmorzar i de les activitats del dematí següent i de l’hora que han d’estar a la recepció del Hostel per iniciar les visites programades.
- Com que la gent està molt cansada del viatge (s’ha aixecat molt d’hora, segurament a les 5.00h, o abans) i del llarg recorregut a peu que s’ha fet a la tarda (uns 5 km), es decideix no sortir a la nit. L’encarregat del menjador ens proposa que, més tard, baixem, ja que ho té organitzat de tal manera que una part del fons del menjador el fa servir de karaoke i discoteca a partir de 23.00h (i fins a la 01.00h). També hi ha una sala de jocs al costat mateix del menjador. A la nit, la gent es queda per les habitacions, puja i baixa de la discoteca, va a la sala de jocs... tot això fins ben a prop de la 01.00h en què tothom es retira a les habitacions. La festa continua allà.

2n dia: dimecres, 23-febrer-2011

- Un professor passa a despertar els alumnes a les 07.45h per tal d’esmorzar a les 08.30h. A Berlín, en estar més a l’est (que és per on surt el sol), clareja més aviat: a les 6.45h començava a fer-se clar i a les 7h ja era ben clar. La diferència horària de la llum solar, malgrat s’estigui en el mateix fus horari, és notable: una hora de diferència real. L’Estat espanyol està en el mateix fus horari que Alemanya per una raó històrica.
- No sé si va ser el 1940 o el 1941, el Generalíssim Franco, admirador de Hitler, va adaptar-se a l’hora d’Alemanya. Actualment està molt criticat romandre en aquest fus horari ja que molts experts consideren que, malgrat els informes que es donen d’estalvi de llum, no és cert. A l’Estat espanyol, per la seva situació, li tocaria estar en el fus horari del meridià de Greenwich (Regne Unit, Irlanda, Portugal i Canàries). Si teniu a mà un mapa dels fusos horaris veureu que per què Espanya entri dins l’òrbita del fus horari de la Unió Europea, aquest ha de fer una desviació molt important. El que fóra més normal és que pertanyés al següent fus horari, el meridià 0º (el de Greenvich) que passa prop de Castelló de la Plana i València. Només Catalunya i les Balears queden en el fus horari de la Unió Europea. Segons sembla, les raons són tan evidents que el govern espanyol s’està plantejant seriosament la situació, encara que hi ha condicionants tècnics, econòmics i de tot tipus en sentit contrari: de romandre en el fus horari de la UE.

- A les 09.30 sortim del Hostel per anar al Museu Pèrgam. Es comenta als alumnes que cada dia hauran d’adquirir el bitllet per poder viatjar en tots els mitjans públics de transport de Berlín. El més econòmic surt per 15€ per grup de 5 alumnes (o sigui, 3€ per persona) i val per a tot el dia. El procés per adquirir-lo sol ser llarg ja que som 14 grups de cinc persones i només hi ha dues màquines expenedores en la nostra estació de Warschauer. En aquests dies d’estada a Berlín, els trasllats, si és que no són molt propers, es fan sempre en metro, que funciona molt bé i que els berlinesos usen molt. Berlín és totalment pla (no vam veure en cap moment cap pujadeta o desnivell). La ciutat no està plena de cotxes i la circulació és molt poc densa. Els berlinesos fan servir el transport públic, tant sigui un dels dos metros que hi ha, el tramvia o els autobusos.
- Camí del Museu de Pèrgam es passa per davant del bloc de pisos on viu l’Àngela Merkel, cancellera de la República Federal d’Alemanya des del 2005. Fa gràcia que hi hagi dos policies ben fornits passejant per la vorera de l’edifici on viu passejant amunt i avall i vigilant. Quan se surt del museu i es torna a passar per allà, encara hi són.

- En entrar al Museu de Pèrgam (Pergamon-Museu) ens fem una fotografia de grup a les escales de l’altar de Zeus de Pèrgam, l’apartat més famós del Museu; encara que també hi ha altres obres notables, com la porta d’Ishtar, l’avinguda dels Lleons de Babilònia, la porta del mercat romà de Milet, estàtues hel•lenístiques, com el famós Espinari, o la façana del palau àrab de Mushatta. El Museu de Pèrgam forma part del complex conegut com l’Illa del Museus (Museumsimsel), ubicada en la meitat septentrional de la Spreeinsel, una illa en el riu Spree, en el centre de la ciutat. L’originalitat del museu, inaugurat el 1930, resideix en el fer que l’edifici no va ser construït per albergar-hi obres d’art, sinó que primer s’hi van posar les obres d’art, la major part arquitectòniques, i després, al seu voltant, es va construir l’edifici i en constitueixen les parets i les columnes del museu.

- En sortir, caminant, ja que és molt proper, es va al Museu Egipci (Neues Museum), on s’hi entra a les 11.30h. L’element més important d’aquest centre és el bust de Nefertiti (de més de 3.500 anys d’antiguitat). Des de fa un any (febrer-2010) no pot ser fotografiat, ni sense flaix, per evitar la degradació dels pigments de l’escultura, ja que molts visitants incomplien la norma que prohibia fotografiar amb flaix. Alguns alumnes es retarden bastant en la sortida. Tots aquests museus són molt grans. Són inabastables i necessitarien una visita més llarga i de més dies.
- Sortim i ens traslladem a una zona de bars i restaurants bé de preu. Una hora lliure per dinar. A Berlín el concepte de “menú” d’aquí no existeix. Es menja un plat, tampoc no gaire abundant, i la resta va a part. Els alumnes van tendir a menjar frankfurts, pizzes i coses així. El preu del menjar està bé (més barat que a Girona), però les begudes (que és a on obtenen els guanys) no són barates i no es fa diferència entre cervesa, aigua o refrescos, que solen costar 2,50€ o més. En alguns locals es cobren massa cares.

- A les 15.30h ens trobem per recórrer a peu el barri jueu de Berlín (Hachesche Höfe). Ens expliquen que mirem a les voreres on es poden veure, tot sovint, petites plaques de metall (de zinc) clavades a terra. Rememoren que allà mateix algun jueu va ser pres per la policia alemanya i portat a la presó, a la tortura i a la mort. Són obra de l’artista alemany Gunter Demnig, que les ha anomenat stolpersteine (“pedres ensopegadores”), perquè cada ensopegada serveixi de remei eficaç contra l’oblit. De seguida, entrem per sota una galeria de pisos i anem passant per patis interiors (vuit de successius) ben oberts, silenciosos i sense cap sortida al carrer. En un d’aquests patis parem un quart d’hora per comprar souvenirs en una petita botiga. Anem caminant pel barri jueu i veiem de ben a prop la sinagoga, amb la seva cúpula imponent, on destaquen els tons daurats. En aquesta llarga passejada pels carrers del Berlín-Oest, amb els seus edificis, uns més
clàssics, altres més vells o més derruïts i deixats, es veurà la diferència entre el Berlín- Est (l’occidental, el capitalista, que encara no s’ha vist) i el Berlín Oest (l’oriental, el comunista). La diferència és notable i ben a la vista.

- En el recorregut es para una mitja hora al Tacheles, un edifici amb un pati o corral en ruïnes on més de 60 artistes marginals presenten i ofereixen les seves obres. És un lloc degradat i en ruïnes, bastant gran, del qual molts alumnes queden impressionats. Quan el mur va caure, un grup nombrós d’artistes el va “okupar” per tal de formar una cooperativa que comptava amb un teatre, un cine i un Cafè Zapata. En accedir a l’interior, s’hi pot veure parets plenes de grafitis i murals en els quals s’hi representen tot tipus d’idees. Realment un centre alternatiu i marginal.
- Vers les 17.15h, ens traslladem per primera i única vegada en tramvia, a la zona de la Porta de Brandenburg, on ens fem la segona fotografia de grup. La Branderburger Tor, potser l’element més característic de Berlín, juntament amb la Torre de Televisió (Fernsehturm, a l’Alexanderplatz), era la porta de la muralla berlinesa que menava a l’antiga ciutat de Brandenburg. Es va construir el 1789, copiant els prolipeus de l’Acròpolis d’Atenes i es va coronar l’obra amb una quadriga en bronze que transporta la deessa Victòria (obra de Schadow). Està davant de l’avinguda Unter den Linden (sota els til•lers), una de les vies més importants de Berlín.

- D’allà, caminant, cap al Reichstag, on hi arribem a les 16.00h. Ens estranya que no hi hagi les clàssiques cues per veure l’enorme cúpula dissenyada per Norman Foster, ja que no es fa pagar entrada. Dos guàrdies de seguretat ens informen que no es pot visitar sense autorització expressa demanada amb anterioritat per temes de terrorisme internacional. Fa pocs dies que s’han anul•lat les entrades gratuïtes no autoritzades.
- Enfilem novament l’avinguda Unter den Linden per anar a la Potsdammer Platz. És una llarga caminada i fa molt fred, segurament el dia que més dels que estem a Berlín. Pel camí, a la dreta, trobem el Memorial de l’Holocaust, a l’aire lliure, i el visitem. Els 2.711 blocs de formigó recorden les víctimes jueves de l’Holocaust per part del nazisme. Les lloses tenen unes dimensions de 2,38m de llarg i 0,95m d’amplària; i varien pel que fa a l’alçada (des de 0,2m fins a 4,8m), amb molts desnivells.

- S’arriba a Potsdammer Platz amb el grup molt separat. La gent comença a estar cansada després del viatge i d’un dia i mig de visites i de caminar. Visita lliure pels centres comercials de Potsdammer Platz, tots ells d’estètica molt futurista. L’estrella d’aquest àmbit és el Sony Center. Tota la zona, de 20 ha, era terra erma, un indret bastant abandonat on durant el període de Breznev i Honecker s’hi feien grans concentracions. Es va reconstruir de manera ben moderna i al 2000 es va donar la plaça per acabada, encara que hi mancaven edificis.
- A les 18.15h ens retrobem per tornar al Hostel. L’ambient és gèlid i passa un aire que pela. Aquesta vegada costa ajuntar els 65 alumnes. Llevat de comptades ocasions, els alumnes han estat molt puntuals en els horaris marcats. I quan s’ha fallat han estat pocs casos (dos o tres alumnes), però molt poques vegades. No trobem l’estació de metro adequada (la U). Es perd bastant de temps. Finalment s’arriba al Hostel a les 19.15h. Temps lliure i sopar a les 20.00h.

- Abans d’anar al restaurant, la direcció del Hostel avisa a un professor que a les habitacions està prohibit fumar i que s’ha fumat; hi ha detectors de fum a cada habitació. A la majoria d’habitacions s’ha fumat i, en cas que passés alguna cosa i es disparés l’alarma, i la policia o els bombers haguessin d’intervenir, la multa seria important.
- Se sopa a les 20.00h. Avui, sopa de pasta, vedella freda amb amanida, flam de caramel. La gent està molt cansada i es passa a avisar, a cada taula, que no se surt a la nit, que tornarà a funcionar el karaoke i la discoteca del Hostel (fins a la 1h), i de l’horari de l’endemà. També s’avisa, dues vegades, taula per taula, del tema que no es pot fumar a les habitacions, dels detectors que hi ha, que se sap a quines es fuma i a quines no, i de les possibles sancions.

- Acabat de sopar, com la nit anterior, els alumnes pugen i baixen de les habitacions, van a la discoteca del Hostel i a la sala de màquines. Aixequen bastant la veu i hi ha soroll i la direcció del Hostel ve a avisar als professors que s’ha d’advertir els alumnes que no facin tanta fressa. Pugen alguns professors a advertir els alumnes del soroll que estan fent i de les queixes que hi ha. Abans de la 1h de la nit s’acaba la disbauxa a fora de les habitacions. A dins, continua la marxa, però de manera menys sorollosa. Aquesta nit la gent dorm poc, pel que van comentar ells mateixos l’endemà.